top of page
La arquitectura románica de Andorra se caracteriza por la utilización de pizarra y por trabajar con la superposición de láminas de piedras. La mayoría de las construcciones son iglesias de pequeñas dimensiones y, sobre todo, destacan los campanarios lombardos de planta cuadrada con ventanas geminadas y arcos ciegos. Aparte de las edificaciones religiosas, también encontramos puentes y fuentes que acaban de completar el patrimonio del país. 

ART ROMÀNIC

L'arquitectura més emblemàtica d'Andorra

L'arquitectura romànica d'Andorra es caracteritza per la utilització de pissarra i per treballar amb la superposició de làmines de pedres. La majoria de les construccions són esglésies de petites dimensions i, sobretot, destaquen els campanars llombards de planta quadrada amb finestres geminades i arcs cecs. A part de les edificacions religioses, també trobem ponts i fonts que acaben de completar el patrimoni de país.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN

DE CASELLES

L'Església Sant Joan de Caselles és d'arquitectura romànica i data de finals del segle XII. L'element més significatiu d'aquesta construcció és el gran campanar, que se situa a la part alta d'una torre de planta quadrangular i que presenta tres nivells de finestrals. A causa de la seva bellesa i composició, l'església és considerada com un dels exemples més populars del patrimoni i l'activitat religiosa andorrana. L'església es troba a l'antic camí de Canillo, avui carretera nacional, en direcció a França.

La Iglesia San Juan de Caselles es de arquitectura románica i data de finales del siglo XII. El elemento más significativo de esta construcción es el gran campanario, que se sitúa a lo alto de una torre de planta cuadrangular y que presenta tres niveles de ventanales. Debido a su belleza y composición, la iglesia es considerada como uno de los ejemplos más populares del patrimonio y la actividad religiosa andorrana. La iglesia se encuentra en el antiguo camino de Canillo, hoy carretera nacional, en dirección a Francia. 
La iglesia de San Cristófol d'Anyós presenta una nave rectangular con un ábside semicircular. La construcción original data del siglo XII y a lo largo del tiempo ha ido integrando diferentes modificaciones. Se han hecho varias ampliaciones y se incluyó un pequeño campanario con cuatro ventanas y un tejado de cuatro vertientes. La iglesia se sitúa a lo alto de una colina, en Anyós (La Massana) y en su interior alberga un santo cena de estilo franco-gótico, así como un retablo dedicado al patrón de la iglesia. 

L'església de Sant Cristòfol d'Anyós presenta una nau rectangular amb un absis semicircular. La construcció original data del segle XII i al llarg del temps ha anat integrant diferents modificacions. S'han fet diverses ampliacions i es va incloure un petit campanar amb quatre finestres i una teulada de quatre vessants. L'església se situa a la part alta d'un turó, a Anyós (La Massana) i en el seu interior alberga un sant sopar d'estil franc-gòtic, així com un retaule dedicat a el patró de l'església.

L'església de Sant Serni de Canillo data de l'època barroca (segles XVII-XVIII) i conserva vestigis d'una construcció romànica anterior (segle XII), com els murs i el baptisteri. La nau central i el campanar (que és el més alt d'Andorra) es van haver de construir de nou a principis de segle XVII.

 

El 2009, durant unes obres de millora, es van descobrir unes restes arqueològiques sota el subsòl de la nau que es creu que són anteriors fins i tot al segle XII. També es van trobar una sèrie d'enterraments que van des del segle VII a l'XVIII. Per tot, s'estima que la construcció va ser reformada durant diferents èpoques. L'interior de l'església també guarda una talla gòtica policromada d'un crucifix del segle XIV i un retaule barroc dedicat a Sant Serni, bisbe de Tolosa.

La iglesia de San Serni de Canillo data de la época barroca (siglos XVII-XVIII) y conserva vestigios de una construcción románica anterior (siglo XII), como los muros y el baptisterio. La nave central y el campanario (que es el más alto de Andorra) se tuvieron que construir de nuevo a principios del siglo XVII.
La iglesia de Santa Coloma es de origen prerrománico y se construyó entre los siglos VIII y IX, por lo tanto es una de las más antiguas de Andorra. Durante el s. XII se realizaron algunas reformas y se añadió el campanario lombardo de planta circular y de cuatro pisos de altura que actualmente estiliza la planta principal. Uno de los mayores atractivos de la iglesia es el mural que se encuentra en su interior.

L'església de Santa Coloma és d'origen preromànic i es va construir entre els segles VIII i IX, per tant és una de les més antigues d'Andorra. Durant el s. XII es van realitzar algunes reformes i es va afegir el campanar llombard de planta circular i de quatre pisos d'alçada que actualment estilitza la planta principal. Un dels majors atractius de l'església és el mural que es troba al seu interior. Aquest ha sofert diverses transformacions i, malgrat tot, ha acabat sobrevivint a l'estrall del temps. Uns anys després de la seva col·locació, les pintures del mural van haver de ser venudes, però en 2007, el Govern d'Andorra va poder recuperar la totalitat de les pintures i es va proposar restablir la capçalera on s'ubicava originalment el mural. No obstant això, el pas dels anys i les seves afectacions van fer que això fos impossible.

Gràcies als avenços tecnològics, s'ha desenvolupat una solució. A través d'una recreació anomenada vídeo mapping, el mural s'ha pogut restablir de forma virtual. D'aquesta manera, l'església torna a gaudir de tota la seva esplendor i els ciutadans i visitants poden contemplar les pintures d'una forma innovadora i totalment fidel a la història. El vídeo té una durada de sis minuts i s'acompanya d'un joc de llums i sons. Tot això fa que els espectadors puguin reviure les sensacions que transmetien els frescos originals.

L'Església de Sant Esteve data del segle XII i es troba a l'entrada del casc antic d'Andorra la Vella. La construcció original és de l'època del romànic i ha estat modificada en diverses ocasions. Entre els seus elements més destacats es troba la portada de ponent, una obra de l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch. A més, es conserva una biga policromada original que travessa l'absis de l'església de costat a costat i que, segons els historiadors, havia de sostenir un baldaquí actualment desaparegut. A l'interior també es conserven diversos retaules barrocs i una pintura de segle XVIII anomenada Quadre de les ànimes.

Es pot accedir a l'església a través de la part alta de l'avinguda Meritxell o des del carrer Prat de la Creu, agafant l'ascensor que puja fins a la Plaça del Poble.

La Iglesia de San Esteve data del siglo XII y se encuentra en la entrada del casco antiguo de Andorra la Vella. La construcción original es de la época del románico y ha sido modificada en varias ocasiones. Entre sus elementos más destacados se encuentra la portada de poniente, una obra del arquitecto catalán Josep Puig i Cadafalch. Además, se conserva una viga policromada original que atraviesa el ábside de la iglesia de lado a lado y que, según los historiadores, debía sostener un baldaquín actualmente desaparecido. En el interior también se conservan varios retablos barrocos y una pintura del siglo XVIII llamada Cuadro de las almas.
La Iglesia San Serni de Nagol se ubica en Sant Julià y es del año 1055. Se compone de una única nave rectangular de proporciones bastante reducidas. La planta principal contiene un ábside semicircular y una cubierta con cerchas de madera coronada con un campanario de doble ventanal. La iglesia fue construida con bloques de piedra muy irregulares. Ya entrando en la época moderna, se añadió el porche y el coro que actualmente completan la construcción románica. 

ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE NAGOL

L'Església Sant Serni de Nagol s'ubica a Sant Julià i és de l'any 1055. Es compon d'una única nau rectangular de proporcions bastant reduïdes. La planta principal conté un absis semicircular i una coberta amb armadures de fusta coronada amb un campanar de doble finestral. L'església va ser construïda amb blocs de pedra molt irregulars. Ja entrant en l'època moderna, es va afegir el porxo i el cor que actualment completen la construcció romànica.

El Santuari de Nostra Senyora de Canolich és un dels tres principals santuaris de les valls andorranes, juntament amb Meritxell (Canillo) i Sant Antoni de la Grella (La Massana). El monument es troba a Sant Julià de Lòria i l'edifici actual data de la S. XX, encara que trobem referències que apunten a la seva existència des de l'època medieval. A l'interior podem trobar un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, obra de l'artista Sergi Mas. Es realitzen visites guiades els mesos d'estiu i també tenim l'opció de fer una visita amb reserva prèvia els mesos entre setembre i juny des de l'oficina de turisme de Sant Julià.

El Santuario de Nuestra Señora de Canolich es uno de los tres principales santuarios de los valles andorranos, junto con Meritxell (Canillo) y San Antonio de la Grella (La Massana). El monumento se encuentra en Sant Julià de Lòria y el edificio actual data del S. XX, aunque encontramos referencias que apuntan a su existencia desde la época medieval. En el interior podemos encontrar un retablo barroco del siglo XVIII y unos murales de cerámica, obra del artista Sergi Mas. Se realizan visitas guiadas los meses de verano y también tenemos la opción de hacer una visita con reserva previa los meses entre septiembre y junio desde la oficina de turismo de Sant Julià.
La Iglesia San Miguel de Engolasters es una de las más conocidas del Principado. Se ubica en Encamp y data del s. XII. La infraestructura representa la cumbre del arte románico en el país y dispone de un campanario de 17 metros de altura que sobresale entre toda la vegetación y el resto del templo. La iglesia también cuenta con un amplio patio que cada año acoge la celebración del día de San Miguel de Engolasters. Durante esta festividad se reparte moscatel y torta bendita a todos los asistentes y se celebran diferentes actividades populares, como el baile de sardanas y la ofrenda de flores.

L'Església Sant Miquel d'Engolasters és una de les més conegudes del Principat. Se situa a Encamp i data del s. XII. La infraestructura representa el cim de l'art romànic al país i disposa d'un campanar de 17 metres d'altura que sobresurt entre tota la vegetació i la resta del temple. L'església també compta amb un ampli pati que cada any acull la celebració del dia de Sant Miquel d'Engolasters. Durant aquesta festivitat es reparteix moscatell i coca beneïda a tots els assistents i se celebren diferents activitats populars, com la ballada de sardanes i l'ofrena de flors.

SANTA EULÀLIA D'ENCAMP

L'església Santa Eulàlia d'Encamp es va començar a construir durant el segle IX. En molt poc temps, la construcció va anar adquirint les funcions d'església parroquial i actualment encara conserva aquesta denominació. Disposa d'un campanar que, amb els seus 23 metres d'altura, és considerat com el més alt dels campanars romànics-lombards de país. Aquest està dividit en tres pisos i presenta finestres geminades als seus dos primers pisos. L'excepció es troba en el tercer pis, les finestres van passar de ser dobles a senzilles durant el segle XVI per tal de donar cabuda a les campanes. La coberta del campanar es corona amb una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca.

La iglesia Santa Eulalia de Encamp se empezó a construir durante el siglo IX. En muy poco tiempo, la construcción fue adquiriendo las funciones de iglesia parroquial y actualmente aún conserva esta denominación. Dispone de un campanario que, con sus 23 metros de altura, es considerado como el mas alto de los campanarios románicos-lombards del país. Este está dividido en tres pisos y presenta ventanas geminadas a sus dos primeros pisos. La excepción se encuentra en el tercer piso, las ventanas pasaron de ser dobles a sencillas durante el siglo XVI con el fin de dar cabida a las campanas. La cubierta de el campanario se corona con una cruz de hierro forjado con pie de piedra pómez.
La Iglesia de Sant Corneli y Sant Cebrià data de la época medieval y fue remodelada considerablemente entre los siglos XVII y XIX. En su interior hay una talla románica de la Mare de Deu hecha de madera policromada. Dicha virgen tiene la peculiaridad de ser una de las más pequeñas de Andorra, ya que tan sólo mide 44 cm de altura. En el interior también hay cinco retablos barrocos (siglos XVII y XVIII), dedicados a Sant Corneli y Sant Cebrià. En referencia al exterior, se puede ver un comunidor de pequeñas dimensiones ubicado en la plaza, el cual se utilizaba para las ceremonias de protección contra tempestades.

SANT CORNELI I SANT CEBRIÀ

L'Església de Sant Corneli i Sant Cebrià data de l'època medieval i va ser remodelada considerablement entre els segles XVII i XIX. En el seu interior hi ha una talla romànica de la Mare de Déu feta de fusta policromada. Aquesta verge té la peculiaritat de ser una de les més petites d'Andorra, ja que tan sols mesura 44 cm d'alçada. A l'interior també hi ha cinc retaules barrocs (segles XVII i XVIII), dedicats a Sant Corneli i Sant Cebrià. Pel que fa a l'exterior, es pot veure un comunidor de petites dimensions situat a la plaça, el qual s'utilitzava per a les cerimònies de protecció contra les tempestes.

SANT ISCLE  I  SANTA VICTÒRIA

L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria se situa a la Plaça de el Poble de la Massana. És una propietat patrimonial registrada en el Patrimoni Cultural d'Andorra i va ser construïda al segle XVII. Dins de l'església hi ha diversos retaules barrocs. El principal mostra a la Verge dels Àngels i els dos sants patrons: Acisclus i Victòria. També hi ha dues relíquies de fusta Chester, un canelobre medieval i la pira baptismal, que data de l'època romànica.

La iglesia de Sant Iscle y Santa Victoria se sitúa en la Plaza del Pueblo de La Massana. Es una propiedad patrimonial registrada en el Patrimonio Cultural de Andorra y fue construida en el siglo XVII. Dentro de la iglesia hay varios retablos barrocos. El principal muestra a la Virgen de los Ángeles y los dos santos patrones: Acisclus y Victoria. También hay dos reliquias de madera Chester, un candelabro medieval y la pira bautismal, que data de la época románica. 
San Julián y San Germán es la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria. Aquetsa construcción ha sido declarada Bien de interés cultural y es de origen románico. La estructura conserva un campanario de estilo lombardo, un ábside y una nave que fue derribada y reconstruida en el siglo XX siguiendo el estilo de la arquitectura de granito. El campanario se sitúa al norte del edificio. Es de planta cuadrada con una cubierta a cuatro aguas de losas de pizarra. Sus muros son de bloques de piedra de tamaños regulares y están unidades con mortero de cal. La torre es de tres pisos que sobresalen de la cubierta, con ventanas geminadas en cada piso y coronadas por arcos de medio punto adintelados.

Sant Julià i Sant Germà és l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. Aquesta construcció ha estat declarada Bé d'interès cultural i és d'origen romànic. L'estructura conserva un campanar d'estil llombard, un absis i una nau que va ser enderrocada i reconstruïda al segle XX seguint l'estil de l'arquitectura de granit. El campanar se situa a nord de l'edifici. És de planta quadrada amb una coberta a quatre aigües de lloses de pissarra. Els seus murs són de blocs de pedra de mides regulars i estan unitats amb morter de calç. La torre és de tres pisos que sobresurten de la coberta, amb finestres geminades a cada pis i coronades per arcs de mig punt adovellats.

Aquesta església, d'estil neoromànic, va ser construïda el 1956 i compta amb un campanar de torre. L'estructura és de pedra tallada de granit i en la seva façana es pot contemplar algunes serigrafies de les Benaurances de l'escultor Sergi Mas. I sota la porxada, es mostren diverses ceràmiques de mateix autor. Així mateix trobaràs una immaculada i la Pietat, obres d'l'escultor Josep Viladomat. L'església se situa a l'Avinguda Carlemany, un les zones principals de la parròquia d'Escaldes-Engordany.

Esta iglesia, de estilo neorrománico, fue construida en 1956 y cuenta con un campanario de torre. La estructura es de piedra tallada de granito y en su fachada se puede contemplar algunas serigrafías de las Bienaventuranzas del escultor Sergi Mas. Y debajo del soportal, se muestran varias cerámicas del mismo autor. Asimismo encontrarás una inmaculada y la Piedad, obras del escultor Josep Viladomat. La iglesia se ubica en la Avenida Carlemany, una las zonas principales de la parroquia de Escaldes-Engordany.

Altres esglésies romàniques

Sant Miquel
de Prats

Aquesta església presenta una obertura d'entrada amb un únic exemplar d'arc.

Capella de la Vall d'Incles

Es tracta d'una capella de petites dimensions que s'ubica a la Vall d'Incles.

És una de les més noves d'Andorra, la seva construcció no arriba a el segle.

Sant Romà
de Vila

Es tracta d'una església clàssica i senzilla situada a la parròquia Encamp.

Sant Antoni 
de la Grella

És una capella situada en un congost, en un camí que unia la Massana i Escaldes.

Capella de

la Casa Rossell

És un petit edifici d'estil barroc situat enfront de la Casa Rossell.

Sant Ermengol

de l'Aldosa

Té un absis quadrangular i una coberta a dues vessants sobre encavallades de fusta.

Sant Romà

d'Erts

És de mesures molt reduïdes, formada per una única nau rectangular.

Capella de Sant Andreu

És del segle XII i està formada per una única nau i un absis semicircular.

Sant Esteve de

Bixessarri

La planta és rectangular, sense absis, i amb coberta a dues aigües. 

Sant Esteve

del Mas d'Alins

És una propietat patrimonial registrada al Patrimoni Cultural d'Andorra.

Sant Romà 

dels Vilars

És una de les tres esglésies pre-romàniques de les valls andorranes.

Molt més..

A part de les esglésies i construccions religioses, el patrimoni d'Andorra també es nodreix de diferents ponts, fonts i places d'interès que recullen el millor de l'art romànic.

A parte de las iglesias y construcciones religiosas, el patrimonio de Andorra también se nutre de diferentes puentes, fuentes y plazas de interés que recogen lo mejor del arte románico.
A parte de las iglesias y construcciones religiosas, el patrimonio de Andorra también se nutre de diferentes puentes, fuentes y plazas de interés que recogen lo mejor del arte románico.
A parte de las iglesias y construcciones religiosas, el patrimonio de Andorra también se nutre de diferentes puentes, fuentes y plazas de interés que recogen lo mejor del arte románico.

TROBA-HO EN UN CLICK

bottom of page