FLORA I FAUNA
L'abundant Flora i Fauna d'Andorra
El 90% de la superfície d'Andorra integra llacs, boscos, rius i muntanyes. Per aquest motiu, el país presenta un ecosistema molt ric en fauna i flora. Entre les espècies d'animals més representatives trobaràs la perdiu blanca, la marmota, la vaca bruna, l'isard, el voltor o la truita de riu. Pel que fa a la flora i agricultura, pots fixar-te en la grandalla, que és un símbol d'Andorra, la flor del tabac, els gerds, els nabius i, per descomptat, l'avet i el bedoll.
Andorra presenta més de 1.100 espècies de plantes. Descobrir-les al llarg de les muntanyes i les valls de país és tota una experiència natural.
DENT DE CA
DENT DE CA
Aquesta flor es caracteritza pels seus pètals al revés i floreix just després de les últimes nevades als prats d'alta muntanya.
SAFRÀ DE MUNTANYA
SAFRÀ DE MUNTANYA
Aquesta planta se sol utilitzar amb finalitats decoratives i les seves flors poden ser tant blanques com violetes.
FLOR DEL TABAC
FLOR DEL TABAC
Es coneix amb el nom científic de 'Nicotiana Tabacum' i és de la família de les solanàcies.
L'acònit blau pot cridar l'atenció de qualsevol per la seva bellesa, però també és la flor més verinosa d'Europa i es pot trobar a moltes zones d'Andorra
És un símbol nacional de país i la podem trobar arreu del Principat, en camps, boscos i altres espais verds. De fet, es pot veure fàcilment pels jardins i parcs parroquials. La grandalla apareix durant la primavera i es caracteritza pel seu agradable perfum. En l'antiguitat, la flor era molt apreciada en l'àmbit cultural, ja que estava molt lligada al món de la poesia i la mitologia grega, d'aquí la seva denominació llatina: Narcissus poeticus.
Aquesta flor, coneguda com a anèmona hepàtica, pertany a la família Ranunculàcia i es pot trobar a pràcticament tots els boscos no gaire secs de l'hemisferi nord.
ÀRNICA
ÀRNICA
L'àrnica és una planta coneguda per les propietats medicinals, molt eficaç per estimular la regeneració en casos d'inflamació i contusions.
HERBA DEL VENT
HERBA DEL VENT
La pulsatila alpina, també coneguda com a Herba del Vent, és una planta particular ja que es transforma en flors de color groc o blanc segons la subespècie.
LLETUGA DE MUNTANYA
LLETUGA DE MUNTANYA
La Ciberbita plumieri, popularment coneguda com a lletuga de muntanya, floreix entre els mesos de juliol i agost a les valls d'Andorra a partir dels 1200 metres.
CAMENERI
CAMENERI
Aquesta flor de la família onagraceae té propietats medicinals com a ús tòpic i es pot trobar en tractaments contra la inflamació de pròstata.
CENTAUREA JACEA
CENTAUREA JACEA
La Centaurea jacea és una planta herbàcia perenne nativa dels boscos d'Europa.
SALSA DE PASTOR
SALSA DE PASTOR
Thymus serpyllum és una espècie aromàtica que té propietats medicinals i s'utilitza per fer olis essencials.
FAUNA
Andorra presenta espècies d'animals pròpies del Pirineu. Gran part d'elles van arribar fa molt de temps al país i avui en dia ja són un element més de les muntanyes i les valls del Principat.
Té molta importància en la ramaderia de país. Tant que la bandera andorrana conté dues vaques com a símbol representatiu.
És un símbol de la fauna d'Andorra. Viu a l'alta muntanya, menja herba i brots tendres dels arbustos i es caracteritza per tenir unes potes fortes i unes peülles dures que li permeten grimpar per llocs inimaginables. És un animal molt àgil i té una vista, oïda i olfacte excel·lents. A més, disposa de dues banyes petites i primes i una cua curta. Si es troba a gust en el seu hàbitat, sol tenir una cria i (molt rarament), dos. L'època de cria sol ser entre maig i principis de juny. Es considera que un isard ja és adult quan supera els dos anys i mig de vida.
PERDIU BLANCA
PERDIU BLANCA
Habita a les parts altes de les principals cadenes muntanyoses. Generalment, mesura entre 34 i 36 cm de llarg, dels quals 8 cm corresponen a la cua, composta per 16 plomes timoneres, i té una envergadura alar entre 54 i 60 cm3.
TRENCALÒS
TRENCALÒS
El trencalòs és un voltor que rep el seu nom del costum de tirar ossos des de grans altures per fer que impactin contra les roques i així poder-se menjar l'interior.
TRUITA DE RIU
TRUITA DE RIU
Tradicionalment, aquest peix sempre ha format part de l'alimentació de la gent dels Pirineus, i, per la seva proximitat, d'Andorra. Avui dia, la major part d'aquests salmònids provenen de piscifactories a causa de la regressió de l'espècie per la desaparició de part del seu hàbitat. Tot i això, encara podem veure alguns exemplars en part dels rius que passen per Andorra i, en algunes ocasions, es pot arribar a pescar. De fet, en els últims anys s'està produint un esforç per recuperar-la.
Andorra és considerat un dels paradisos per buscar bolets. L'ecosistema de les muntanyes del Principat proporcionen un ambient ideal per al creixement d'espècies molt variades i riques gastronòmicament parlant.
CEP NEGRO
Aquest bolet té un primer barret hemisfèric i un més convex-aplanat. És de color castany o ocraci i té una superfície viscosa.
CEP NEGRE
PEU DE RATA
PEU DE RATA
Bolet amb forma de corall i branques molt ramificades. Sol "florir" en el període d'estiu-tardor.
ROVELLÓ
ROVELLÓ
Amb un color marró i un barret convex, el rovelló és un dels bolets més coneguts d'Andorra i Catalunya. El seu nom prové de el fet que quan es talla, surt un líquid de color òxid.
MURGA
MURGA
El més important a tenir en compte d'aquest bolet i totes les pertanyents a la família de les Morchella o popularment conegudes Murgas o múrgoles, és que no s'han de consumir crues o poc fetes, ja que es corre el risc de patir una intoxicació. La purga té un barret de forma cònica constituït per nombrosos alvèols. És similar a un rusc o un petit cervell amb la vora inferior enganxat al peu.
CARLET
CARLET
Amb un color rosat i vermellós, fa contrast amb les làmines i el peu blancs. És un bolet que apareix a la tardor, especialment en el mes de novembre.
MARÇOT
MARÇOT
Amb un color blanc, el marçot aquest present quan arriba el fred, així que al novembre ja es pot arribar a veure. Però, sobretot, és visible durant els mesos de desembre i gener.