Andorra és un país de contrastos on l'arquitectura i la naturalesa conviuen en harmonia constant, transformant el paisatge d'una manera única.
Construccions modernes i avantguardistes com el pont de París i el pont de Madrid han aportat facilitats en la circulació, establint connexions i superant desafiaments geogràfics com l'extens recorregut del riu Valira que travessa Andorra la Vella.
Si bé es tracta de dos projectes diferents, situats en punts oposats de la capital, tots dos presenten nombroses similituds en el disseny com poden ser les plataformes irregulars, els ancoratges en esferes, o l'estructura mixta (formigó i acer).
Una altra de les característiques que tenen en comú totes dues obres és l'adaptació al terreny, la qual cosa ha requerit una sèrie de mesures a implementar per minimitzar l'impacte sobre el riu Valira, evitant així l'alteració del seu llit. A causa d'això s'ha optat per un sistema de tirants ancorats en altura que ha permès integrar les edificacions a cada entorn d'un mode més orgànic i eficient.
En el cas del pont de París, es tracta d'una construcció situada en ple centre d'Andorra la Vella (42.50938231435847, 1.5312794567362926) i uneix les Avingudes Consell d'Europa i Mitjavila. Està formada per un arc superior i dos traçats, un d'ells recte de 45 metres de longitud i l'altre semicircular amb 27 metres. Posseeix un sistema d'ancoratge mitjançant barres metàl·liques de 36 mm i 50 mm contingudes en dues esferes de 2,2 metres de diàmetre connectades entre si. Els enginyers Leonardo Fernández Troyano i Guillermo Ayuso Calle (Estudi Carlos Fernández Casado S.L.) són els autors de l'obra que ha estat acabada l'any 2005 i inaugurada el 27 de gener de 2006.
Segons les especificacions tècniques, l'ús de barres en lloc de cables per a subjectar el pont ha estat una solució per a reduir al màxim la grandària dels ancoratges.
El Pont de Madrid està situat sobre la CG1 (42.48836271596191, 1.4957336484412835) en direcció cap a la frontera amb Espanya i ha estat una part clau per a dinamitzar l'accés a la capital des del sud del Principat. A diferència del seu germà, el pont de París, aquesta construcció posseeix una estructura superior formada per una única esfera de 4 metres de diàmetre que serveix d'ancoratge per als tirants que suporten la base del pont i que estan subjectats a una peça de formigó col·locada sobre la roca en un vessant lateral. En aquest cas, els tirants que contenen el viaducte estan formats per barres de 75 mm de diàmetre ancorades a l'interior de l'esfera. L'autoria i la direcció de l'obra han estat a càrrec de l'estudi Carlos Fernández Casado S.L. de Madrid, en conjunt amb el SUPORT Enginyers S. a. d'Andorra la Vella. L'obra va ser acabada cap a finals del 2006 i va ser inaugurada al començament del 2008.
L'estètica geomètrica amb formes triangulars de totes dues obres respon a una necessitat d'integració amb el terreny de muntanya, a l'optimització i eficiència en la circulació que, juntament amb l'impacte visual que transmeten cadascuna en les seves respectives ubicacions, aporten un aire modern i avantguardista a la ciutat.
Commentaires